26 / 1
- En realitat, formen una unitat amb els llibres d’Esdres i Nehemies; el Cronista, en particular, narra la història del poble sant des dels orígens fins a l’exili (s. IV aC). Sembla que va escriure entre el 330 aC i el 250 aC, un període de pau i tranquil·litat a Israel.
- El Cronista ha combinat fonts bíbliques i extrabíbliques, amb una clara intenció teològica, expressada en la idealització de la figura de David, a qui veu com a fonament de la comunitat, equiparable, per tant, als Patriarques i a Moisés.
- En absència de la monarquia, i també dels profetes, este “poble davídic” serà, sobretot, la comunitat santificada pel Senyor a través del seu perdó i del seu amor fidel, manifestat en les seues obres salvadores. El gran signe d’esta santedat serà el Temple de Jerusalem i el culte de lloança que s’hi celebra i que s’ha de manifestar en la totalitat de la vida d’Israel.
- Tal com el Cronista “oblida” els greus pecats i aspectes negatius de David, i encara de Salomó, així Déu, “en el Messies Jesús -fill de David- reconciliava el món amb ell, no tenint-li més en compte els seus pecats” (2Co 5, 19; cf. Lc 15, 11-32).
Lectura del primer llibre de les Cròniques
maig
26 J 12, 1-16
27 V 12, 17-23
28 S 12, 24-41
29 D - - -
30 L 13, 1-14
31 M 14, 1-17
juny 2011
1 X 15, 1-15
2 J 15, 16-29
3 V 16, 1-22
4 S 16, 23-43
5 D - - -
6 L 17, 1-15
7 M 17, 16-27
8 X 18, 1-8
9 J 18, 9-17
10 V 19, 1-9
11 S 19, 10-19
12 D 20, 1-8
13 L 21, 1-6
14 M 21, 7-17
15 X 21, 18-30
16 J 22, 1-6
17 V 22, 7-19
18 S 23, 1-23
19 D - - -
20 L 24, 1-19
21 M 24, 20-31
22 X 25, 1-8
23 J 25, 9-31
24 V 26, 1-19
25 S 26, 20-32
26 D - - -
27 L 27, 1-15
0 comentaris:
Publica un comentari