El llibre de Job

17

El llibre de Job


Introducció als Escrits

Después de la Llei (Torà) i els Profetes (Nabiim), trobem en la Bíblia la secció denominada “Escrits” (Ketubim), amb la qual es clouen les Escriptures segons el cànon hebreu (seguit pel judaisme i per les Esglésies de la Reforma).

S’hi inclouen un total de dotze títols, de carácter molt diferent: el Salteri o llibre dels salms, col·lecció de pregàries que estan a la base del culte jueu i cristià; Job i Proverbis, escrits literàriament heterogenis, però que compartixen la mateixa preocupació pel tema de la retribució; els “cinc rotllos” o Meguil·lot (Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastés o Cohèlet i Ester), llegits en les festes jueues; Daniel, que pertany a la literatura apocalíptica més que a la profètica; i quatre llibres que sintetizen la història d’Israel des d’una perspectiva teològica (1r i 2n Cròniques, Esdres i Nehemies).

Pràcticament tots els Escrits provenen de l’època postexílica, quan les idees i plantejaments d’altres pobles i cultures penetraren amb força a Israel. De fet, estos llibres posseïxen generalment caràcter sapiencial: reflectixen un saber de caire pràctic, la saviesa o art de viure feliçment; alguns textos procedixen, inclús, de fonts egípcies o mesopotàmiques. La recerca humana de la veritat i del bé —l’”humanisme”, podríem dir-ne— és asumida així per la Revelació divina, que la il·lumina i perfecciona.

Els llibres de carácter més directament sapiencial (Proverbis, Càntic dels Càntics i Eclesiastés), han sigut atribuïts a Salomó, el rei savi per excel·lència. D’altra banda, els corrents sapiencials i apocalíptics influïxen decisivament en la configuració del món del Nou Testament, que per això cita molt sovint els Escrits.

Atesa la importancia dels salms en la pregària personal i litúrgica, esta Lectura bíblica diària va començar en novembre del 2004 amb el Salteri. Passem ara, per tant, al llibre de Job. (En Lc 24, 45 la paraula “Salms” engloba tota esta tercera part de la Bíblia).


Introducció al llibre de Job

Es tracta, fonamentalment, del diàleg entre u que patix de sobte, Job, i els seus amics, sobre el problema del mal en relació amb la justícia divina. No té carácter històric, sinó sapiencial.

Redactat en un hebreu molt influït per la llengua aramea, s’han trobat textos del mateix gènere a Sumèria, Babilònia i Egipte. Pertany , per tant, a una literatura més àmplia i de fet desconeix els temes bàsics de la fe bíblica, com l’elecció d’Israel o l’espera del Messies.

Es tracta d’un llibre verdaderament interpel·lador, per la seua profunditat i autenticitat. Presenta la realitat de l’innocent que patix, desmentit de la tesi tradicional segons la qual són els pecadors els qui sofrixen, mentres que els justs viuen bé. Job, encarant-se a Déu per a defendre la pròpia innocència, reivindica la dignitat de l’home i, assumint en silenci el misteri del seu patiment, reconeix la dignitat de Déu. La “paciència” i la ”impaciència” de Job s’alternen com l’anvers i el revers de la vida de l’home davant Déu...

“En el Crist, Déu s’ha fet Job” (Olivier Clément).