SANT VICENT 2009 - CRÒNICA

Des de l'any 2004, XVII centenari del martiri de sant Vicent a València, l'Oratori de Sant Felip Neri, amb el suport de la Comissió Diocesana d'Ecumenisme i Relacions Interconfessionals i del Centre Ecumènic Interconfessional de València (CEIV), ha vingut celebrant el dissabte anterior al 22 de gener, festivitat del sant diaca, com a diada ecumènica i de pregària pels torturats.

I

Així, el 17 de gener d'enguany, pòrtic de la Setmana de la Unitat, va tindre lloc, al matí, la Ruta de Sant Vicent, peregrinació anual als llocs vicentins de la ciutat de València, amb una bona participació de fidels de l'Església catòlica i d'altres comunitats: Església Evangèlica de Catalunya, Esglésies ortodoxes de Romania i de Sèrbia, i Església Episcopal d'Escòcia (Comunió anglicana). Alguns dels assistents eren membres de diverses entitats interconfessionals: Centre Ecumènic Interconfessional de València (CEIV), Centre Ecumènic de Catalunya (CEC), Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Amistat Ecumènica Interconfessional (IEF) i Amistat Judeo-Cristiana.

El grup de pelegrins —n'hi havia procedents d’Alacant, de Barcelona i d’Albacete—, recorregueren les deu estacions de la Ruta sobre el traçat de la Via Augusta, des de l’església de Santa Mònica fins a arribar a la basílica sepulcral de Sant Vicent de la Roqueta, totes dues extramurs aleshores de la ciutat de València. En cada una de les estacions es va llegir un fragment de la passio del sant, venerable document que data de finals del segle IV, seguit d’una sèrie de pregàries i cants, i fou presidida rotativament per un dels sis preveres assistents.

Hi abundaren els signes de comunió. Vàrem pregar pel papa de Roma i també pel patriarca ecumènic de Constantinoble i els altres jerarques ortodoxos, sense oblidar els bisbes anglicans i els pastors i dirigents evangèlics. A més de recordar sant Vicent, s'hi va fer memòria del sant del dia, abba Antoni el Gran, i també de sant Fructuós, bisbe de l'Església mare de Tarragona, ensems amb els seus diaques Auguri i Eulogi, del martiri dels quals, esdevingut l'any 258, precisament el 21 de gener, se n'ha acomplit el 1.750é aniversari aquest any, que per això ha sigut declarat jubilar.

A la Seu, després de venerar la relíquia del braç esquerre de sant Vicent, un jove ortodox romanés va cantar un tropari marià davant la icona bizantina de la Mare de Déu Porta del Cel. Esta imatge ha sigut pintada recentment per la iconògrafa valenciana Maria Teresa Ferrer per a les commemoracions de l'Any Jaume I, i és una reconstrucció de la que el nostre rei fundador va fer col:locar sobre l'altar per a la celebració de la primera missa el 10 d'octubre del 1238, icona que havia sigut destruïda el 1936. Pertany al tipus de la Portaitissa ("portera"), l'original de la qual, dels segles XI-XII, es venera en el Monestir Iviron del Mont Athos. El Xiquet, que porta l'Evangeliari amb la Bona Nova, beneïx sa Mare, inici i imatge de l'Església.

II

El dissabte 17 de vesprada es va celebrar, per tercer any consecutiu, una pregària ecumènica interconfessional al Convent de Santa Clara, de les germanes clarisses caputxines. El tema d'enguany, tret de la primera carta de sant Pere, ha sigut "Nascuts de la Paraula" (els dels anys 2007 i 2008 foren, respectivament, "La llum de Crist il·lumina tothom" i "Pelegrins de Jesús a Europa", i feien referència a la III Assemblea Ecumènica continental que va culminar a Sibiu, Romania). El moment més significatiu hi va ser l'entronització solemne de la Bíblia, en les dos versions valenciana (BVI: Bíblia Valenciana Interconfessional, 1996) i castellana, recentment publicada (BTI: La Biblia. Traducción Interconfesional, 2008). La presentació de la BTI va signada, en nom de la Conferència Episcopal Espanyola, per Adolfo González Montes, bisbe d'Almeria i President de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfessionals, i, en nom de les Societats Bíbliques Unides pel seu President honorari Samuel Escobar, que ens acompanyà en la pregària ecumènica de Santa Clara el 2008.

La celebració, molt participada, fou presidida pel P. Vicent Sastre, SI, President de la Comissió Diocesa d'Ecumenisme i Relacions Interconfessionals, i tenia el caràcter d'acció de gràcies pel 40é aniversari dels Acords entre l'Església catòlica i les Societats Bíbliques Unides per a les traduccions bíbliques interconfessionals. La predicació estigué a càrrec del Rvd. Josep Lluís Andavert, Secretari General de la Societat Bíblica d'Espanya. Entre els celebrants hi eren el Prof. Juan Miguel Díaz Rodelas, President de l'Associació Bíblica Espanyola, nomenat suara membre de la Comissió Bíblica Pontifícia; el P. Gabriel Francés, OFM, capellà de la comunitat caputxina; el Rvd. Gerson Amat, recentment ordenat pastor de l'Església de l'Esperança de València (Església Evangèlica Espanyola); i el prevere catòlic polonés Mn. Adam Rudnicki. Oficià com a diaca Mn. José Rodilla, de l'arxidiòcesi de València.

En la nau de l'església, juntament amb fidels catolicorromans, evangèlics, ortodoxos i anglicans, hi eren presents el pastor Eduard Delàs, de la Primera Església Evangèlica Baptista del C/ de Quart, que acabava de celebrar el 120é aniversari de la seua fundació, i els pastors Josep Sampedro i Richard Antúnez, pentecostals. Entre els assistents es trobava també Carlo Ravasio, pelegrí de la Paraula a Europa. Membres del Moviment dels Focolars i amics de la Comunitat ecumènica de Taizé hi aportaren la seua col·laboració. Tots junts, aclamàrem Jesús com a Llum del món, vam escoltar i meditar la Paraula i, després d'haver demanat el perdó i la reconciliació amb l'oració de sant Francesc d'Assís i el sant bes de pau, proclamàrem la fe de l'Església indivisa recitant el Símbol de Nicea-Constantinoble. Al final de la pregària, els presents vàrem ser convidats a signar la Bíblia, inscrivint així simbòlicament els nostres noms al Llibre de la Vida (cf. Ap 20, 12; Lc 10, 20).

III

La vesprada del dia 22 de gener va tindre lloc la celebració solemne de la missa de sant Vicent segons el ritu hispànic. Es tracta de la litúrgia més antiga i completa —datable el s. VII, però amb peces molt anteriors— en honor del diaca i gran màrtir. El text valencià és l'aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2008 a instàncies del Centre Pare Tosca. Amics de l'Oratori, que ara l'ha publicat en forma d'opuscle (col·lecció "Mossén Sorribes", núm. 2), amb introducció, textos musicats i il·lustracions. L'autor de la major part de les melodies és Ricard M. Sarrió, que s'ha inspirat en diversos cants de la tradició hispanomossàrab.

Esta bella i corprenedora celebració de l'Eucaristia, oficiada per quatre preveres, tingué com a marc la capella vicentina municipal: el xicotet oratori-presó dit del Pouet o del Pilar, pròxim al lloc on se situava l'antic pretori romà, i que, restaurat acuradament per l'arquitecte Emilio Rieta a partir del 1970 i gràcies a l'atenció constant de la Confraria de la Presó de Sant Vicent, ha sigut oberta de nou al públic. L'Eucaristia s'hi oferia diàriament els segles XVIII i XIX, però esta ha sigut la primera vegada que se celebrava damunt de l'altar actual.

El sant sacrifici va ser oferit en memòria de sant Vicent i de tots els màrtirs i confessors de la fe, per l'Església universal i pels germans difunts, i particularment per l'erradicació de la tortura i l'abolició universal de la pena de mort.