Les profecies d'Abdies, Joel i Jonàs

Les profecies d'Abdies, Joel i Jonàs


Abdies

Els oracles d'Abdies —que significa "servent del Senyor"— conformen el més breu dels escrits profètics i de tot l'Antic Testament, redactat potser el s. V aC. Hi destaquen les malediccions contra Edom, poble que en diverses ocasions s'havia aprofitat de la ruïna de Jerusalem.

El seu esperit particularista i vindicatiu mostra una lectura primària de la justícia divina que serà superada pel Nou Testament —el qual no cita mai Abdies.

Joel

Este llibre, que dóna una gran importància al Temple i al sacerdoci, beu de diversos profetes anteriors a ell; probablement no arreplega una predicació oral, ans va ser escrit directament, entorn de l'any 400 aC, al regne de Judà. És ben notable la seua qualitat poètica.

El fil conductor és ací, com en altres profetes, el Dia de Jahvé. En els caps. 1-3 s'anuncia una invasió de llagostes amb efectes devastadors sobre Judà; en el cap. 4 es descriu en estil apocalíptic el juí de les Nacions i el triomf final de Jahvé amb el seu poble. El penediment i la conversió sincera obrin la porta al perdó de Déu i a l'efusió sense límits del seu Esperit; és per això que alguns fragments de Joel són proclaments en la litúrgia de Quaresma i de Pentecostés.

Jonàs

Escrit probablement entre els segles V i IV aC, el llibre de Jonàs no és pròpiament profètic, sinó una narració de caràcter didàctic —i un dels cims literaris de la Bíblia— que s'inserix en un marc històric fictici i fa un ús constant de la ironia.

Jesús cita en més d'una ocasió esta narració, el tema de la qual és l'universalisme del pla salvador de Déu, per contraposició a l'exclusivisme en què tendix a tancar-se el poble sant.