Esperit Sant

Vine, Esperit Sant...

Perdone, Senyor, que em dirigisca a vostè amb més respecte que a Jesús.
A Jesús ho tracte quasi com a un germà.
M'haguera agradat tant conèixer-l!
A ell m'ho imagine de mil maneres.

Però a vostè Senyor, no m'ho imagine de cap manera.
I és que de vostè sé fins i tot menys que del Pare.

Em diuen que vostè es cernía quan tot era un caos, al principi dels temps, i que vostè va ser posant ordre.
I aqueix meravellós concert d'estrelles en el fosc espai es deu a vostè. I que les flors són producte del seu alè.
I que vostè va preparar el ventre de María per a acollir, com un bressol blanc, la llavor del que seria el Fill de l'Home.
I que vostè duia a Jesús pels difícils i envellits camins dels jueus.
Em diuen que vostè va netejar la suor de les seues gotes de sang en l'hort i que li va animar a seguir.

Gràcies, Senyor Esperit, en el meu nom i en nom de tots, pel que va fer amb el nostre germà Jesús!

Em diuen que vostè es va quedar ací entre nosaltres quan Ell es va anar.

I és veritat que, de vegades, em sembla sentir-li a vostè com si m'estiguera envaint, sense haver cridat a la meua porta.

Però altres vegades, moltes, no veig que vostè existisca. Perdone que l'hi diga, però açò segueix sent un caos: jo seguisc sent un caos; la comunitat de Jesús segueix sent un caos (i segons crec vostè es va quedar a cura d'ella), la humanitat és un caos. Perdone, Senyor Esperit, no veig el resultat del seu treball.

Clar que Jesús tampoc ho va veure. Sembla que vostè ho va anar duent a poc a poc, i va acabar on vostè sap.

Menut respir donaria vostè i menuda abraçada li donaria el diumenge de resurrecció al matí!

Amén, amén, amén.