A l’arquebisbe de València
A l’arquebisbe de València, mons. Carles Osoro,
sobre els textos litúrgics valencians
Reverendíssim Pare en Crist:
Els signants d’este escrit, preveres de l’Església de València, ens adrecem a vós, constituït Vicari de Jesucrist, el Bon Pastor, en favor dels fidels cristians i de tots els valencians i valencianes de bona voluntat.
Des del començament del vostre pontificat heu donat nombroses mostres de consideració i estima cap al valencià, que és la llengua pròpia del nostre poble (Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, art. 6). Esta actitud ha suscitat en molts una gran esperança i ens fa confiar en una prompta i definitiva aprovació dels textos litúrgics valencians.
I. Antecedents històrics i literaris
Sabeu que el poble valencià naix com a tal amb la constitució del Regne cristià de València el s. XIII. De fet, en la festivitat anual del 9 d’octubre commemorem alhora la dedicació de la Seu valentina, de la qual sou titular, i els nostres orígens com a comunitat civil. Des del principi, el nou regne va ser dotat d’institucions i lleis pròpies —els Furs— i tingué el valencià com a llengua oficial. Va ser en esta llengua que els autors del nostre Segle d’Or, el s. XV —sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Isabel de Villena, Ausiàs March o Joan Roís de Corella, per citar-ne només alguns— feren aportacions de gran valor al conjunt de la cristiandat occidental.
Durant els segles successius, en circumstàncies polítiques i culturals adverses, el valencià va seguir sent cultivat per insignes escriptors eclesiàstics. En la Renaixença del s. XIX, la inspiració cristiana fou decisiva, i seguí influint al llarg del s. XX: pensem en Mn. Joaquim Garcia Girona, el P. Francesc Miret i el beat Gonçal Vinyes, víctimes de la persecució religiosa del 1936, i, ja en la postguerra, en Mn. Andreu Nogués, Mn. Frederic Moscardó i Mn. Vicent Sorribes, junt amb benemèrits i abnegats seglars com Carles Salvador, Nicolau Primitiu o Martí Domínguez.
Cal mencionar, en particular, la rica tradició de versions bíbliques i litúrgiques valencianes, de les més notables d’entre els territoris europeus. Hi excel·lixen la versió valenciana del Cànon de la Missa a cura de Guillem Anglés, la Bíblia de fra Bonifaci Ferrer (primera traducció de les Escriptures a una llengua romànica portada a la impremta) i la publicació, per mandat de l’autoritat diocesana, de set edicions del Ritual valencià dels sagraments entre els ss. XVI i XIX.
II. El procés d’aprovació dels textos litúrgics en valencià
Amb estos gloriosos antecedents, i com a ressò de les disposicions del Concili Vaticà II, el 1964 s’arreplegaren més de 20.000 firmes demanant la celebració de la sagrada litúrgia en valencià. En 1973, els bisbes de les diòcesis valencianes varen crear una Comissió interdiocesana per als textos litúrgics en llengua vernacla, que preparà el Missal dominical i festiu, aprovat pels bisbes en 1974 i publicat en edició manual per a ús dels fidels dins el Llibre del Poble de Déu (1975). Desgraciadament, les fortes tensions ideològiques i polítiques del moment, que a València es varen perllongar durant més d’una dècada, obstaculitzaren l’edició del Missal com a llibre d’altar.
Al llarg dels darrers anys els textos de la litúrgia romana s’han enriquit considerablement i l’any 2002 ha sigut publicada la tercera edició del Missal romà, hui en vigor. També la llengua valenciana, en la seua expressió escrita, ha anat perfilant-se. Superant enfrontaments i polèmiques estèrils, el 1998 va ser creada per les Corts valencianes, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura i comptant amb un ampli consens de les forces polítiques i d’entitats cíviques i culturals, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El vigent Estatut d’Autonomia dota l’AVL del màxim rang institucional, com a part de la Generalitat Valenciana (art. 20), i li atribuïx la competència exclusiva per a establir la normativa lingüística del valencià (arts. 6 i 41).
El primer òrgan de treball establit per l’AVL, el 2001, fou la Comissió de Texts Religiosos, “atenent al desig reiteradament expressat pels bisbes de les diòcesis valencianes i considerant la decisiva importància de la literatura religiosa en la conformació de l’idioma valencià, així com el pes sociològic que el fet religiós exercix en la nostra Comunitat.” Amb el placet de l’arquebisbe Agustí García-Gasco, hui cardenal, la Comissió va estar presidida per mons. Ramon Arnau, aleshores degà de la Seu, fins al seu traspàs en 2008; l’arquebisbe mateix li havia suggerit la conveniència de preparar la versió valenciana dels texts litúrgics, particularment del Missal romà.
El 2002, el Ple de l’AVL aprovà, per dèneu vots a favor, una abstenció i cap vot en contra, la proposta de traducció del Missal elaborada per la Comissió. L’amplíssim acord, aconseguit gràcies al guiatge conciliador del Dr. Arnau, incorporava les diverses sensibilitats lingüístiques existents, i va poder tindre en compte la Bíblia Valenciana Interconfessional, editada el 1996 amb laudatio del President del Consell pontifici per a la promoció de la Unitat dels Cristians, cardenal Edward I. Cassidy. Entre 2002 i 2003 els textos van ser lliurats als bisbes diocesans de València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant. Sis anys després, però, l’autoritat eclesiàstica no ha pres cap decisió quant al tema i a hores d’ara el procés es troba paralitzat.
III. Consideracions doctrinals, canòniques i pastorals
L’aprovació definitiva dels textos litúrgics en valencià, demanada per molts sacerdots i seglars, no admet cap més dilació. L’ús normal d’una llengua qualssevol en l’àmbit públic deriva d’un dret natural de naturalesa col·lectiva, que obliga, tant als poders civils com a l’autoritat religiosa, a reconéixer-lo i a garantir-lo. Este principi fonamental, que el Concili Vaticà II va fer extensiu a la llengua litúrgica, és doctrina constant de l’Església catòlica, explicitada pel magisteri papal i conciliar des de Pius XI fins a l’actualitat.
El seu fonament més profund, però, el trobem en els misteris de l’Encarnació i de Pentecostés. En efecte, el Verb de Déu fet home ha assumit en ell totes les realitats temporals, tant de la natura com de la cultura, per a consolidar-les i purificar-les amb la seua gràcia, i, per l’efusió de l’Esperit Sant, l’Església mateixa “abraça en la caritat totes les llengües i venç així la dispersió de Babel.” Més encara: només si l’Església acull en el seu si maternal totes les llengües i cultures esdevé plenament catòlica i apareix així enmig del món com a icona de la divina Trinitat, una en la seua diversitat i diversa en la seua unitat.
En terres valencianes, però, ens trobem amb una situació ben lamentable, que contradiu de facto esta catolicitat. Nombrosos membres del nostre poble, especialment jóvens, parlen i viuen en valencià, com fent seua la bella reflexió del papa Pau VI: “També per als pobles val l’exhortació del Crist: Què traurà l’home de guanyar tot el món si perd la seua ànima?” Però, quan arriben a l’església, són privats sovint de l’ús de la llengua pròpia, segons els diuen, “per falta de textos litúrgics aprovats”. Aleshores la comunitat cristiana deixa de ser per a ells “la casa de l’esperança”, per emprar les vostres expressives paraules, i no pocs s’allunyen de la fe.
Això és constatable a la ciutat de València —on no se celebra cap missa ni ofici en valencià a la Seu, a diferència de Castelló i Alacant— i, en general, a les comarques valencianoparlants. Altres voltes sí se celebra la litúrgia en el nostre idioma, però en circumstàncies de provisionalitat i confusió: amb els textos de 1974 i altres adaptats o traduïts privadament, fent servir fotocòpies i fulls solts... Es tracta d’un desorde inadmissible, obertament contrari a la dignitat i al decòrum exigits per la mateixa naturalesa de la litúrgia, tal com constantment ens recorda el sant pare Benet XVI. La instrucció Liturgiam authenticam, de la Congregació per al Culte diví i la disciplina dels Sagraments (2001) ho prescriu de manera taxativa: “Cal que se supere com més prompte la fase provisional dels fulls i els fullets, allí on es done.” (n. 120).
D’altra banda, cal dir que les versions de la litúrgia confeccionades amb una normativa distinta de l’establida legalment per l’AVL, no s’usen més que de forma ocasional i en cercles molt reduïts.
En l’àmbit civil, el valencià, segons la normativa oficial de l’AVL, s’utilitza habitualment i pacíficament en la producció bibliogràfica, en l’ensenyança primària i secundària, en les universitats, en l’Administració autonòmica i estatal, en els tribunals, en la televisió i els altres mitjans de comunicació, en l’esport i l’oci... excepte en l’Església —llevat d’unes poques excepcions—, encara que, ja en 1998, el Consell Valencià de Cultura havia convidat “el món eclesiàstic [...] perquè se sume a este impuls de valencianització”. Açò ens avergonyix, ens dol i ens entristix profundament com a cristians i com a pastors de les nostres comunitats, convençuts com estem que, tal com ensenya el Magisteri, sense la inculturació de la fe no resulta possible l’evangelització de la cultura.
IV. Petició
Reverendíssim Pare: vos demanem que, d’acord amb el que determina la normativa canònica vigent, insteu els bisbes de Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i Tortosa per tal que, juntament amb vós, proposen a la Conferència Episcopal Espanyola la traducció de la totalitat dels texts litúrgics al valencià.
Obtinguda l’aprovació de la Conferència Episcopal, i la conformitat de la Seu Apostòlica, haurà de ser nomenada una comissió interdiocesana ad hoc, que revisarà, des del punt de vista doctrinal i litúrgic, els treballs ja realitzats per l’AVL en virtut de la seua autoritat normativa en matèria lingüística, autoritat que l’Església no pot deixar de reconéixer, per tal com deriva de l’orde legal i democràtic de la societat civil.
Amb el vist-i-plau dels bisbes amb jurisdicció al territori valencià, el text revisat serà sotmés a l’aprovació de la Conferència Episcopal i haurà d’obtindre, finalment, la recognitio de la Seu Apostòlica.
València, 29 de juny del 2009,
solemnitat dels Apòstols sant Pere i sant Pau
sobre els textos litúrgics valencians
Reverendíssim Pare en Crist:
Els signants d’este escrit, preveres de l’Església de València, ens adrecem a vós, constituït Vicari de Jesucrist, el Bon Pastor, en favor dels fidels cristians i de tots els valencians i valencianes de bona voluntat.
Des del començament del vostre pontificat heu donat nombroses mostres de consideració i estima cap al valencià, que és la llengua pròpia del nostre poble (Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, art. 6). Esta actitud ha suscitat en molts una gran esperança i ens fa confiar en una prompta i definitiva aprovació dels textos litúrgics valencians.
I. Antecedents històrics i literaris
Sabeu que el poble valencià naix com a tal amb la constitució del Regne cristià de València el s. XIII. De fet, en la festivitat anual del 9 d’octubre commemorem alhora la dedicació de la Seu valentina, de la qual sou titular, i els nostres orígens com a comunitat civil. Des del principi, el nou regne va ser dotat d’institucions i lleis pròpies —els Furs— i tingué el valencià com a llengua oficial. Va ser en esta llengua que els autors del nostre Segle d’Or, el s. XV —sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Isabel de Villena, Ausiàs March o Joan Roís de Corella, per citar-ne només alguns— feren aportacions de gran valor al conjunt de la cristiandat occidental.
Durant els segles successius, en circumstàncies polítiques i culturals adverses, el valencià va seguir sent cultivat per insignes escriptors eclesiàstics. En la Renaixença del s. XIX, la inspiració cristiana fou decisiva, i seguí influint al llarg del s. XX: pensem en Mn. Joaquim Garcia Girona, el P. Francesc Miret i el beat Gonçal Vinyes, víctimes de la persecució religiosa del 1936, i, ja en la postguerra, en Mn. Andreu Nogués, Mn. Frederic Moscardó i Mn. Vicent Sorribes, junt amb benemèrits i abnegats seglars com Carles Salvador, Nicolau Primitiu o Martí Domínguez.
Cal mencionar, en particular, la rica tradició de versions bíbliques i litúrgiques valencianes, de les més notables d’entre els territoris europeus. Hi excel·lixen la versió valenciana del Cànon de la Missa a cura de Guillem Anglés, la Bíblia de fra Bonifaci Ferrer (primera traducció de les Escriptures a una llengua romànica portada a la impremta) i la publicació, per mandat de l’autoritat diocesana, de set edicions del Ritual valencià dels sagraments entre els ss. XVI i XIX.
II. El procés d’aprovació dels textos litúrgics en valencià
Amb estos gloriosos antecedents, i com a ressò de les disposicions del Concili Vaticà II, el 1964 s’arreplegaren més de 20.000 firmes demanant la celebració de la sagrada litúrgia en valencià. En 1973, els bisbes de les diòcesis valencianes varen crear una Comissió interdiocesana per als textos litúrgics en llengua vernacla, que preparà el Missal dominical i festiu, aprovat pels bisbes en 1974 i publicat en edició manual per a ús dels fidels dins el Llibre del Poble de Déu (1975). Desgraciadament, les fortes tensions ideològiques i polítiques del moment, que a València es varen perllongar durant més d’una dècada, obstaculitzaren l’edició del Missal com a llibre d’altar.
Al llarg dels darrers anys els textos de la litúrgia romana s’han enriquit considerablement i l’any 2002 ha sigut publicada la tercera edició del Missal romà, hui en vigor. També la llengua valenciana, en la seua expressió escrita, ha anat perfilant-se. Superant enfrontaments i polèmiques estèrils, el 1998 va ser creada per les Corts valencianes, d’acord amb el dictamen del Consell Valencià de Cultura i comptant amb un ampli consens de les forces polítiques i d’entitats cíviques i culturals, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El vigent Estatut d’Autonomia dota l’AVL del màxim rang institucional, com a part de la Generalitat Valenciana (art. 20), i li atribuïx la competència exclusiva per a establir la normativa lingüística del valencià (arts. 6 i 41).
El primer òrgan de treball establit per l’AVL, el 2001, fou la Comissió de Texts Religiosos, “atenent al desig reiteradament expressat pels bisbes de les diòcesis valencianes i considerant la decisiva importància de la literatura religiosa en la conformació de l’idioma valencià, així com el pes sociològic que el fet religiós exercix en la nostra Comunitat.” Amb el placet de l’arquebisbe Agustí García-Gasco, hui cardenal, la Comissió va estar presidida per mons. Ramon Arnau, aleshores degà de la Seu, fins al seu traspàs en 2008; l’arquebisbe mateix li havia suggerit la conveniència de preparar la versió valenciana dels texts litúrgics, particularment del Missal romà.
El 2002, el Ple de l’AVL aprovà, per dèneu vots a favor, una abstenció i cap vot en contra, la proposta de traducció del Missal elaborada per la Comissió. L’amplíssim acord, aconseguit gràcies al guiatge conciliador del Dr. Arnau, incorporava les diverses sensibilitats lingüístiques existents, i va poder tindre en compte la Bíblia Valenciana Interconfessional, editada el 1996 amb laudatio del President del Consell pontifici per a la promoció de la Unitat dels Cristians, cardenal Edward I. Cassidy. Entre 2002 i 2003 els textos van ser lliurats als bisbes diocesans de València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant. Sis anys després, però, l’autoritat eclesiàstica no ha pres cap decisió quant al tema i a hores d’ara el procés es troba paralitzat.
III. Consideracions doctrinals, canòniques i pastorals
L’aprovació definitiva dels textos litúrgics en valencià, demanada per molts sacerdots i seglars, no admet cap més dilació. L’ús normal d’una llengua qualssevol en l’àmbit públic deriva d’un dret natural de naturalesa col·lectiva, que obliga, tant als poders civils com a l’autoritat religiosa, a reconéixer-lo i a garantir-lo. Este principi fonamental, que el Concili Vaticà II va fer extensiu a la llengua litúrgica, és doctrina constant de l’Església catòlica, explicitada pel magisteri papal i conciliar des de Pius XI fins a l’actualitat.
El seu fonament més profund, però, el trobem en els misteris de l’Encarnació i de Pentecostés. En efecte, el Verb de Déu fet home ha assumit en ell totes les realitats temporals, tant de la natura com de la cultura, per a consolidar-les i purificar-les amb la seua gràcia, i, per l’efusió de l’Esperit Sant, l’Església mateixa “abraça en la caritat totes les llengües i venç així la dispersió de Babel.” Més encara: només si l’Església acull en el seu si maternal totes les llengües i cultures esdevé plenament catòlica i apareix així enmig del món com a icona de la divina Trinitat, una en la seua diversitat i diversa en la seua unitat.
En terres valencianes, però, ens trobem amb una situació ben lamentable, que contradiu de facto esta catolicitat. Nombrosos membres del nostre poble, especialment jóvens, parlen i viuen en valencià, com fent seua la bella reflexió del papa Pau VI: “També per als pobles val l’exhortació del Crist: Què traurà l’home de guanyar tot el món si perd la seua ànima?” Però, quan arriben a l’església, són privats sovint de l’ús de la llengua pròpia, segons els diuen, “per falta de textos litúrgics aprovats”. Aleshores la comunitat cristiana deixa de ser per a ells “la casa de l’esperança”, per emprar les vostres expressives paraules, i no pocs s’allunyen de la fe.
Això és constatable a la ciutat de València —on no se celebra cap missa ni ofici en valencià a la Seu, a diferència de Castelló i Alacant— i, en general, a les comarques valencianoparlants. Altres voltes sí se celebra la litúrgia en el nostre idioma, però en circumstàncies de provisionalitat i confusió: amb els textos de 1974 i altres adaptats o traduïts privadament, fent servir fotocòpies i fulls solts... Es tracta d’un desorde inadmissible, obertament contrari a la dignitat i al decòrum exigits per la mateixa naturalesa de la litúrgia, tal com constantment ens recorda el sant pare Benet XVI. La instrucció Liturgiam authenticam, de la Congregació per al Culte diví i la disciplina dels Sagraments (2001) ho prescriu de manera taxativa: “Cal que se supere com més prompte la fase provisional dels fulls i els fullets, allí on es done.” (n. 120).
D’altra banda, cal dir que les versions de la litúrgia confeccionades amb una normativa distinta de l’establida legalment per l’AVL, no s’usen més que de forma ocasional i en cercles molt reduïts.
En l’àmbit civil, el valencià, segons la normativa oficial de l’AVL, s’utilitza habitualment i pacíficament en la producció bibliogràfica, en l’ensenyança primària i secundària, en les universitats, en l’Administració autonòmica i estatal, en els tribunals, en la televisió i els altres mitjans de comunicació, en l’esport i l’oci... excepte en l’Església —llevat d’unes poques excepcions—, encara que, ja en 1998, el Consell Valencià de Cultura havia convidat “el món eclesiàstic [...] perquè se sume a este impuls de valencianització”. Açò ens avergonyix, ens dol i ens entristix profundament com a cristians i com a pastors de les nostres comunitats, convençuts com estem que, tal com ensenya el Magisteri, sense la inculturació de la fe no resulta possible l’evangelització de la cultura.
IV. Petició
Reverendíssim Pare: vos demanem que, d’acord amb el que determina la normativa canònica vigent, insteu els bisbes de Sogorb-Castelló, Oriola-Alacant i Tortosa per tal que, juntament amb vós, proposen a la Conferència Episcopal Espanyola la traducció de la totalitat dels texts litúrgics al valencià.
Obtinguda l’aprovació de la Conferència Episcopal, i la conformitat de la Seu Apostòlica, haurà de ser nomenada una comissió interdiocesana ad hoc, que revisarà, des del punt de vista doctrinal i litúrgic, els treballs ja realitzats per l’AVL en virtut de la seua autoritat normativa en matèria lingüística, autoritat que l’Església no pot deixar de reconéixer, per tal com deriva de l’orde legal i democràtic de la societat civil.
Amb el vist-i-plau dels bisbes amb jurisdicció al territori valencià, el text revisat serà sotmés a l’aprovació de la Conferència Episcopal i haurà d’obtindre, finalment, la recognitio de la Seu Apostòlica.
València, 29 de juny del 2009,
solemnitat dels Apòstols sant Pere i sant Pau
Celebracions Liturgiques
SETEMBRE
8 dmt. Festa del Naixement de la Mare de Déu
364 aniversari de la fundació de l'Oratori de València
oratori, 19,30 h. - EUCARISTIA
lectors: Jaime, Salvador
ant. final de la Mare de Déu: Sub tuum praesidium
13 diu. Diumenge 24 de durant l’any
Commemoració de l'Exaltació de la Santa Creu i de sant Joan Crisòstom
oratori, 12,00 h. – EUCARISTIA
en sufragi d’Amparo Lucas
lectors: Lluís, Emília Bea
18 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d’Adults, 22,00 h.
20 diu. Diumenge 25 de durant l’any
Commemoració del beat Manuel Torró, de l'Oratori Parvo
de València, màrtir
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emilia Ochoa, Agustí
23 dmc. “Dos escriptors catòlics en temps convulsos”. Presentació dels llibres de la col·lecció “Rent”: Sembrant la vida, del beat Gonçal Vinyes i Pensaments per a Giulia, de Giuseppe Capograssi
Llibreria “Sant Pau” (Plaça de la Reina, 2), 19 h.
25 div. Darrer divendres de mes
oratori, 18,30 h. - Reunió de l’Oratori Parvo
19,30 h. -VESPRES I EUCARISTIA
26 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
27 diu. Diumenge 26 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Antoni
col·lecta mensual
29 dmt. Darrer dimarts de mes
Festa dels sants Arcàngels
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
OCTUBRE
4 diu. Diumenge 27 de durant l’any
Commemoració de sant Lluís Scrosoppi, prevere de l'Oratori
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emili, Àngels
11 diu. Solemnitat de la Mare de Déu de la Llum
Patrona de l'Oratori de València
oratori, 12,00 h. - ROSARI I EUCARISTIA
lectors: Joan-Felip, Salvador
12 diu. Diumenge 28 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Agustí, Mapi
13 dmt. Segon dimarts de mes
oratori, 19,00 h. - VESPRES
19,30 h. - reunió del Centre Pare Tosca
18 diu. Diumenge 29 de durant l’any (Domund)
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Miquel
col·lecta extraordinària
23 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d'Adults, 22,00 h.
25 diu. Darrer diumenge d'octubre
Missa per la pàtria, la pau i la justícia
Celebració preparada pel Centre Pare Tosca
Monestir de Santa Maria del Puig, 12,30 h.
col·lecta pro comunitat mercedària
27 dmt. Darrer dimarts de mes
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
30 div. Darrer divendres de mes
oratori, 18,30 h. - Reunió de l’Oratori Parvo
19,30 h. - VESPRES I EUCARISTIA
31 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
NOVEMBRE
1 diu. Solemnitat de Tots-Sants
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Lluís, Emília Bea
veneració de les santes relíquies
4 dmt. Primer dimarts de mes
Memòria de Sant Martí de Porres
19,00 h. VESPRES
himne: Veni, creator Spiritus
salmòdia (dmt. setmana 3): 124, 130, Ap 4-5 (LH p. 926)
la resta, LH pp. 1647 i 1623
19,30 h. ORATORI GRAN
MSF: pp. 93-95
TU: La litúrgia de la vida (cap. 16)
LB: Rm 12, 1-2. 9-17
VS: Sant Martí de Porres
lletanies dels Sants (invocació de sant Martí de Porres)
ant. Mare de Déu: Sub tuum praesidium
8 diu. Diumenge 32 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emilia Ochoa, Agustí
10 dmt. Segon dimarts de mes
Memoria de Sant Lleó, papa
oratori, 19,00 h. - VESPRES
19,30 h. - Reunió del Centre Pare Tosca
15 diu. Diumenge 33 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Antoni
20 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d'Adults, 22,00 h.
22 diu. Diumenge 34 de durant l’any:
Solemnitat de N.S. Jesucrist, rei de tot el món
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Agustí, Mapi
24 dmt. Darrer dimarts de mes
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
27 div. Darrer divendres de mes:
Commemoració de tots els Pares, Germans i benefactors difunts de l’Oratori de València
Congregació, 20,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Asunción, Miquel
28 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
29 diu. Diumenge 1 d'Advent
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Joan-Felip, Salvador
col·lecta mensual
LAUS DEO
8 dmt. Festa del Naixement de la Mare de Déu
364 aniversari de la fundació de l'Oratori de València
oratori, 19,30 h. - EUCARISTIA
lectors: Jaime, Salvador
ant. final de la Mare de Déu: Sub tuum praesidium
13 diu. Diumenge 24 de durant l’any
Commemoració de l'Exaltació de la Santa Creu i de sant Joan Crisòstom
oratori, 12,00 h. – EUCARISTIA
en sufragi d’Amparo Lucas
lectors: Lluís, Emília Bea
18 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d’Adults, 22,00 h.
20 diu. Diumenge 25 de durant l’any
Commemoració del beat Manuel Torró, de l'Oratori Parvo
de València, màrtir
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emilia Ochoa, Agustí
23 dmc. “Dos escriptors catòlics en temps convulsos”. Presentació dels llibres de la col·lecció “Rent”: Sembrant la vida, del beat Gonçal Vinyes i Pensaments per a Giulia, de Giuseppe Capograssi
Llibreria “Sant Pau” (Plaça de la Reina, 2), 19 h.
25 div. Darrer divendres de mes
oratori, 18,30 h. - Reunió de l’Oratori Parvo
19,30 h. -VESPRES I EUCARISTIA
26 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
27 diu. Diumenge 26 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Antoni
col·lecta mensual
29 dmt. Darrer dimarts de mes
Festa dels sants Arcàngels
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
OCTUBRE
4 diu. Diumenge 27 de durant l’any
Commemoració de sant Lluís Scrosoppi, prevere de l'Oratori
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emili, Àngels
11 diu. Solemnitat de la Mare de Déu de la Llum
Patrona de l'Oratori de València
oratori, 12,00 h. - ROSARI I EUCARISTIA
lectors: Joan-Felip, Salvador
12 diu. Diumenge 28 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Agustí, Mapi
13 dmt. Segon dimarts de mes
oratori, 19,00 h. - VESPRES
19,30 h. - reunió del Centre Pare Tosca
18 diu. Diumenge 29 de durant l’any (Domund)
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Miquel
col·lecta extraordinària
23 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d'Adults, 22,00 h.
25 diu. Darrer diumenge d'octubre
Missa per la pàtria, la pau i la justícia
Celebració preparada pel Centre Pare Tosca
Monestir de Santa Maria del Puig, 12,30 h.
col·lecta pro comunitat mercedària
27 dmt. Darrer dimarts de mes
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
30 div. Darrer divendres de mes
oratori, 18,30 h. - Reunió de l’Oratori Parvo
19,30 h. - VESPRES I EUCARISTIA
31 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
NOVEMBRE
1 diu. Solemnitat de Tots-Sants
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Lluís, Emília Bea
veneració de les santes relíquies
4 dmt. Primer dimarts de mes
Memòria de Sant Martí de Porres
19,00 h. VESPRES
himne: Veni, creator Spiritus
salmòdia (dmt. setmana 3): 124, 130, Ap 4-5 (LH p. 926)
la resta, LH pp. 1647 i 1623
19,30 h. ORATORI GRAN
MSF: pp. 93-95
TU: La litúrgia de la vida (cap. 16)
LB: Rm 12, 1-2. 9-17
VS: Sant Martí de Porres
lletanies dels Sants (invocació de sant Martí de Porres)
ant. Mare de Déu: Sub tuum praesidium
8 diu. Diumenge 32 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Emilia Ochoa, Agustí
10 dmt. Segon dimarts de mes
Memoria de Sant Lleó, papa
oratori, 19,00 h. - VESPRES
19,30 h. - Reunió del Centre Pare Tosca
15 diu. Diumenge 33 de durant l’any
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Ferran, Antoni
20 div. Tercer divendres de mes
Itinerari de Formació Cristiana d'Adults, 22,00 h.
22 diu. Diumenge 34 de durant l’any:
Solemnitat de N.S. Jesucrist, rei de tot el món
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Agustí, Mapi
24 dmt. Darrer dimarts de mes
CEIV, 19,00 h. - VESPRES
27 div. Darrer divendres de mes:
Commemoració de tots els Pares, Germans i benefactors difunts de l’Oratori de València
Congregació, 20,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Asunción, Miquel
28 dis. Darrer dissabte de mes
Basílica, 12,00 h. - Visita a la Mare de Déu de la Llum
29 diu. Diumenge 1 d'Advent
oratori, 12,00 h. - EUCARISTIA
lectors: Joan-Felip, Salvador
col·lecta mensual
LAUS DEO
lectura del llibre dels Proverbis
setembre 2009
14 L Pr 1, 1-7
15 M 1, 8-19
16 X 1, 20-33
17 J 2, 1-9
18 V 2, 10-22
19 S 3, 1-10
20 D - - -
21 L 3, 11-20
22 M 3, 21-35
23 X 4, 1-9
24 J 4, 10-27
25 V 5, 1-23
26 S 6, 1-19
27 D - - -
28 L 6, 20-35
29 M 7, 1-15
30 X 7, 16-27
octubre 2009
1 J 8, 1-11
2 V 8, 12-21
3 S 8, 22-36
4 D - - -
5 L 9, 1-18
6 M 10, 1-10
7 X 10, 11-21
8 J 10, 22-32
9 V - - -
10 S 11, 1-8
11 D - - -
12 L 11, 9-16
13 M 11, 17-31
14 X 12, 1-12
15 J 12, 13-28
16 V 13, 1-12
17 S 13, 13-25
18 D - - -
19 L 14, 1-14
20 M 14, 15-25
21 X 14, 26-35
22 J 15, 1-12
23 V 15, 13-24
24 S 15, 25-33
25 D - - -
26 L 16, 1-15
27 M 16, 16-22
28 X 16, 23-33
29 J 17, 1-17
30 V 17, 15-28
31 S 18, 1-15
novembre 2009
1 D - - -
2 L - - -
3 M 19, 1-15
4 X 19, 16-29
5 J 20, 1-15
6 V 20, 16-30
7 S 21, 1-12
8 D - - -
9 L 21, 13-31
10 M 22, 1-16
11 X 22, 17-29
12 J 23, 1-11
13 V 23, 12-28
14 S 23, 29-35
15 D - - -
16 L 24, 1-10
17 M 24, 11-22
18 X 24, 23-34
19 J 25, 1-7
20 V 25, 8-15
21 S 25, 16-28
22 D - - -
23 L 26, 1-16
24 M 26, 17-28
25 X 27, 1-9
26 J 27, 10-27
27 V 28, 1-19
28 S 28, 20-28
29 D - - -
30 L 29, 1-14
desembre 2009
1 M 29, 15-27
2 X 30, 1-10
3 J 30, 11-17
4 V 30, 18-33
5 S 31, 1-9
6 D - - -
7 L 31, 10-31
Laus + Deo!
14 L Pr 1, 1-7
15 M 1, 8-19
16 X 1, 20-33
17 J 2, 1-9
18 V 2, 10-22
19 S 3, 1-10
20 D - - -
21 L 3, 11-20
22 M 3, 21-35
23 X 4, 1-9
24 J 4, 10-27
25 V 5, 1-23
26 S 6, 1-19
27 D - - -
28 L 6, 20-35
29 M 7, 1-15
30 X 7, 16-27
octubre 2009
1 J 8, 1-11
2 V 8, 12-21
3 S 8, 22-36
4 D - - -
5 L 9, 1-18
6 M 10, 1-10
7 X 10, 11-21
8 J 10, 22-32
9 V - - -
10 S 11, 1-8
11 D - - -
12 L 11, 9-16
13 M 11, 17-31
14 X 12, 1-12
15 J 12, 13-28
16 V 13, 1-12
17 S 13, 13-25
18 D - - -
19 L 14, 1-14
20 M 14, 15-25
21 X 14, 26-35
22 J 15, 1-12
23 V 15, 13-24
24 S 15, 25-33
25 D - - -
26 L 16, 1-15
27 M 16, 16-22
28 X 16, 23-33
29 J 17, 1-17
30 V 17, 15-28
31 S 18, 1-15
novembre 2009
1 D - - -
2 L - - -
3 M 19, 1-15
4 X 19, 16-29
5 J 20, 1-15
6 V 20, 16-30
7 S 21, 1-12
8 D - - -
9 L 21, 13-31
10 M 22, 1-16
11 X 22, 17-29
12 J 23, 1-11
13 V 23, 12-28
14 S 23, 29-35
15 D - - -
16 L 24, 1-10
17 M 24, 11-22
18 X 24, 23-34
19 J 25, 1-7
20 V 25, 8-15
21 S 25, 16-28
22 D - - -
23 L 26, 1-16
24 M 26, 17-28
25 X 27, 1-9
26 J 27, 10-27
27 V 28, 1-19
28 S 28, 20-28
29 D - - -
30 L 29, 1-14
desembre 2009
1 M 29, 15-27
2 X 30, 1-10
3 J 30, 11-17
4 V 30, 18-33
5 S 31, 1-9
6 D - - -
7 L 31, 10-31
Laus + Deo!
El llibre dels Proverbis
El llibre titulat “Proverbis” (mixlé en hebreu) és un conjunt de sentències i poemes didàctics que expressen un saber experimental i pràctic, una reflexió sapiencial concreta que respon a la pregunta de com viure humanament —és a dir, en harmonia amb u mateix, amb els altres, amb el món i amb Déu.
Israel, sobretot a partir de la instauració de la monarquia el s. X aC., coneix col·leccions de proverbis elaborades a Egipte, Assiría o Fenícia, recopilades i reelaborades a la cort reial. La seua redacció s’atribuïx tradicionalment a Salomó, el rei savi per antonomàsia, així com la Llei s’havia atribuït a Moisés i els Salms a David. De fet, el títol hebreu i el de la versió grega dels LXX és “Proverbis de Salomó”. El text sembla datar, però, dels ss. V-III aC.
El llibre dels Proverbis és un “recull de reculls”, dels quals se’n poden enumerar, segons els estudiosos, set, vuit o nou. La seua unitat bàsica és el proverbi breu, amb dos parts o hemistiquis, que condensa experiències i reflexions vitals i té sovint un sentit paradoxal, manifestant sempre la unitat de tota la realitat i, per tant, l’harmonia profunda entre fe i raó.
Israel, sobretot a partir de la instauració de la monarquia el s. X aC., coneix col·leccions de proverbis elaborades a Egipte, Assiría o Fenícia, recopilades i reelaborades a la cort reial. La seua redacció s’atribuïx tradicionalment a Salomó, el rei savi per antonomàsia, així com la Llei s’havia atribuït a Moisés i els Salms a David. De fet, el títol hebreu i el de la versió grega dels LXX és “Proverbis de Salomó”. El text sembla datar, però, dels ss. V-III aC.
El llibre dels Proverbis és un “recull de reculls”, dels quals se’n poden enumerar, segons els estudiosos, set, vuit o nou. La seua unitat bàsica és el proverbi breu, amb dos parts o hemistiquis, que condensa experiències i reflexions vitals i té sovint un sentit paradoxal, manifestant sempre la unitat de tota la realitat i, per tant, l’harmonia profunda entre fe i raó.
Bisbes nous, problemes vells
Honori Pasqual i Martí
La perspectiva que dóna la trentena d´anys de normalització democràtica –o per ser més exactes, d´acabament de la dictadura franquista-, i, per altra banda, l´anàlisi comparativa dels comportaments envers el valencià que les distintes institucions i organitzacions han assumit, ens aboca a conclusions pessimistes quan ens fixem en les relacions que ha mantingut l´Església catòlica en la llengua dels valencians i valencianes। I conste que no en faig esment per rabejar-me en la negativitat, sinó per remoure l´estantissa situació en què vivim. De bell antuvi cal constatar la minsa vertebració que a nivell general hi ha en les tres diòcesis íntegrament valencianes. Es troben a faltar orientacions pastorals sobre realitats que a nivell de País (immigració, problemàtica social, depredació del territori, etc.) ens haurien d´implicar. En el cas del valencià, cadascuna de les diòcesis ha tingut uns accents distints, explicables per història, per situacions sociolingüístiques i per la personalitat dels distints bisbes. Així la diòcesi de Sogorb-Castelló, gràcies a la tasca pastoral i pedagògica del bisbe Cases Deordal, que continuava la línia dels antecessors, assolí un nivell capdavanter en l´ús pastoral i litúrgic del valencià. Tanmateix el pontificat de Reig Pla estroncà la sostinguda valencianització; i l´actual, s´hi ha acomodat. També cal fer esment de l´edició de catecismes al valencià i d´altres estímuls perquè els seminaristes tinguessen competència lingüística, que per sentit de la responsabilitat episcopal engegà Victorio Oliver a la diòcesi d´Oriola-Alacant. Tanmateix la postura oficial de l´Església envers el valencià l´ha protagonitzada l´arxidiòcesi de València que, igual que altres institucions, ha estat més vulnerable –i, ara i adés, còmplice- als embats lingüístics que de la Transició ençà ens han atuït com a poble. L´edició del Llibre del poble de Déu l´any 1974, realitzada per la Comissió interdiocesana i aprovada pels bisbes respectius del País Valencià, esdevé tot un símbol d´allò que hauria pogut ser si les mediocritats polítiques i les baralles pel poder partidista no haguessen aparegut tot just quan acabàvem de recomençar el redreçament nacional. Perquè, aquest eficaç instrument pastoral, divulgat i a l´abast de totes les parròquies, gràcies a l´empenta i entusiasme de Pere Riutort, aviat fou neutralitzat i blasmat a causa de l´anomenada Batalla de València. El tarannà espiritualista de José Maria Lahiguera, bisbe que creà la Comissió interdiocesana, i el caire polític d´aital batalla, afavorien l´entreguisme als aliats històrics de la jerarquia eclesiàstica: la dreta que fruïa d´ofrenar noves glòries a Espanya. El capteniment circumspecte de l´arquebisbe Miguel Roca tingué la dissort de compartir nom i cognom amb el polític català Miquel Roca i Junyent, i les enfurismades colles de fanàtics rebentaplenaris que veien les urpes catalanistes per tot arreu, l´escridassaren en una processó que ell presidia, i encara que no dubtava de la unitat lingüística, assumí el paper de víctima, abandonà la cura pastoral del valencià a la gresca política i sentencià lapidàriament: Jo estic disposat a ser màrtir per la fe cristiana, no pas pel valencià. La postura castellanitzadora i antivalenciana d´Agustín García Gasco és ben coneguda. Una mostra del seu partidisme n´és els obstacles que hi oposà perquè no s´edités La Bíblia que l´editorial SAÓ dugué a terme gràcies al nihil obstat dels bisbe de Castelló, Cases Deordal. I cal reparar el que significa de contradictori el que un bisbe no facilite la traducció de la Paraula de Déu a la llengua dels seus fidels. Nogensmenys, els bisbes actuals de les tres diòcesis són de nomenament recent i no han estat, per tant, contaminats pels efectes del conflicte lingüístic. Aquest s´ha desinflat notablement, i la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua per part de les forces parlamentàries, amb atribucions de competència sobre el valencià, esvaeix qualsevol excusa que s´hi puga retraure. Més aviat, si s´ajorna indefinidament la normalització del valencià a la litúrgia, ens predisposaran a sospitar de l´existència d´una agenda oculta que coincideix, ves per on, amb un espanyolisme abrandat i excloent. Altrament, com s´explicaria el bescanvi de bisbes valencians cap als Països Catalans, i de castellans envers el País Valencià? Ara o mai. Aquesta és l´ocasió perquè l´Església solucione el que la societat civil a empentes i rodolons ja està solucionant. Es tracta, clar i net, de convertir els problemes vells en oportunitats de reviscolament eclesial. Es tracta, en definitiva, de ser valorats i respectats tal com som i volem ser: cristians i valencians.
La perspectiva que dóna la trentena d´anys de normalització democràtica –o per ser més exactes, d´acabament de la dictadura franquista-, i, per altra banda, l´anàlisi comparativa dels comportaments envers el valencià que les distintes institucions i organitzacions han assumit, ens aboca a conclusions pessimistes quan ens fixem en les relacions que ha mantingut l´Església catòlica en la llengua dels valencians i valencianes। I conste que no en faig esment per rabejar-me en la negativitat, sinó per remoure l´estantissa situació en què vivim. De bell antuvi cal constatar la minsa vertebració que a nivell general hi ha en les tres diòcesis íntegrament valencianes. Es troben a faltar orientacions pastorals sobre realitats que a nivell de País (immigració, problemàtica social, depredació del territori, etc.) ens haurien d´implicar. En el cas del valencià, cadascuna de les diòcesis ha tingut uns accents distints, explicables per història, per situacions sociolingüístiques i per la personalitat dels distints bisbes. Així la diòcesi de Sogorb-Castelló, gràcies a la tasca pastoral i pedagògica del bisbe Cases Deordal, que continuava la línia dels antecessors, assolí un nivell capdavanter en l´ús pastoral i litúrgic del valencià. Tanmateix el pontificat de Reig Pla estroncà la sostinguda valencianització; i l´actual, s´hi ha acomodat. També cal fer esment de l´edició de catecismes al valencià i d´altres estímuls perquè els seminaristes tinguessen competència lingüística, que per sentit de la responsabilitat episcopal engegà Victorio Oliver a la diòcesi d´Oriola-Alacant. Tanmateix la postura oficial de l´Església envers el valencià l´ha protagonitzada l´arxidiòcesi de València que, igual que altres institucions, ha estat més vulnerable –i, ara i adés, còmplice- als embats lingüístics que de la Transició ençà ens han atuït com a poble. L´edició del Llibre del poble de Déu l´any 1974, realitzada per la Comissió interdiocesana i aprovada pels bisbes respectius del País Valencià, esdevé tot un símbol d´allò que hauria pogut ser si les mediocritats polítiques i les baralles pel poder partidista no haguessen aparegut tot just quan acabàvem de recomençar el redreçament nacional. Perquè, aquest eficaç instrument pastoral, divulgat i a l´abast de totes les parròquies, gràcies a l´empenta i entusiasme de Pere Riutort, aviat fou neutralitzat i blasmat a causa de l´anomenada Batalla de València. El tarannà espiritualista de José Maria Lahiguera, bisbe que creà la Comissió interdiocesana, i el caire polític d´aital batalla, afavorien l´entreguisme als aliats històrics de la jerarquia eclesiàstica: la dreta que fruïa d´ofrenar noves glòries a Espanya. El capteniment circumspecte de l´arquebisbe Miguel Roca tingué la dissort de compartir nom i cognom amb el polític català Miquel Roca i Junyent, i les enfurismades colles de fanàtics rebentaplenaris que veien les urpes catalanistes per tot arreu, l´escridassaren en una processó que ell presidia, i encara que no dubtava de la unitat lingüística, assumí el paper de víctima, abandonà la cura pastoral del valencià a la gresca política i sentencià lapidàriament: Jo estic disposat a ser màrtir per la fe cristiana, no pas pel valencià. La postura castellanitzadora i antivalenciana d´Agustín García Gasco és ben coneguda. Una mostra del seu partidisme n´és els obstacles que hi oposà perquè no s´edités La Bíblia que l´editorial SAÓ dugué a terme gràcies al nihil obstat dels bisbe de Castelló, Cases Deordal. I cal reparar el que significa de contradictori el que un bisbe no facilite la traducció de la Paraula de Déu a la llengua dels seus fidels. Nogensmenys, els bisbes actuals de les tres diòcesis són de nomenament recent i no han estat, per tant, contaminats pels efectes del conflicte lingüístic. Aquest s´ha desinflat notablement, i la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua per part de les forces parlamentàries, amb atribucions de competència sobre el valencià, esvaeix qualsevol excusa que s´hi puga retraure. Més aviat, si s´ajorna indefinidament la normalització del valencià a la litúrgia, ens predisposaran a sospitar de l´existència d´una agenda oculta que coincideix, ves per on, amb un espanyolisme abrandat i excloent. Altrament, com s´explicaria el bescanvi de bisbes valencians cap als Països Catalans, i de castellans envers el País Valencià? Ara o mai. Aquesta és l´ocasió perquè l´Església solucione el que la societat civil a empentes i rodolons ja està solucionant. Es tracta, clar i net, de convertir els problemes vells en oportunitats de reviscolament eclesial. Es tracta, en definitiva, de ser valorats i respectats tal com som i volem ser: cristians i valencians.
Una Perla per a cada dia.
... no tingues por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimes, que jo sóc el teu Deu. Jo et done força i t’ajude; jo et sostinc amb la meua dreta victoriosa. (Isaïes 41,10)
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajude। (hebreus 4,16 )
No feu res per rivalitat ni per presumpció। Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. (Filipencs 2,3)
... perquè el Regne de Déu no és pas cosa de paraules, sinó de fets। (1 corintis 4,20)
“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’aconsellaré i mantindré els meus ulls damunt teu। (salms 32,8)
Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demane a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada। (Jaume 1,5)
Com a fills obedients, no us emmotlleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància, sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta, (Pere 14-15)
El principi de la saviesa és el respecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen। La seua lloança subsisteix per sempre més. (Salms 110:10)
Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà: (Salms 37:5)
He buscat el Senyor i m’ha escoltat, i m’ha deslliurat de tots els meus temors। (Salms 34:4)
El Senyor és a prop dels cors contristats, i salva els afligits d’esperit। (Salms 34:18)
El Senyor és la meua llum i la meua salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meua vida: de qui m’haig d’espantar? (Salms 27:1)
El Senyor és la meua roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’empare, escut i defensa salvadora, el meu refugi। (Salms 18:2)
Posats,doncs, a fer el bé, no ens desanimem, que al seu temps collirem, si no defallim। (Gàlates 6:9 )
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames, (Isaïes 43:2)
El Senyor et guiarà sempre, en terrenys secs saciarà la teua ànima i enfortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca। (Isaïes 58:11)
Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes. (Jeremies 33:3)
...canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodigiosos! Glorieu-vos en el seu sant nom; exulte el cor dels qui cerquen el Senyor! (1r Cròniques 16,9-10)
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzes en el teu enteniment। En tot el que emprengues, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins. (Proverbis 3:5-6)
El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva। Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant. (Sofonies 3:17)
No amb la força, no amb el poder, sinó amb l'Esperit del Senyor। (Zacaries 4:6b)
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d'acord amb la seua voluntat, ens escolta। (1 Joan 5:14)
...descarregueu damunt d'ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocupa de vosaltres। (1a Pere 5:7)
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments। Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res. (Joan 15:5)
Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa: "perquè tot et vaja bé i tingues una llarga vida a la terra।" (Efesis 6:2-3)
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l'energia de la seu a força। Revestiu-vos amb tota l'armadura de Déu per poder resistir contra l'astúcia del diable. (Efesis 6:10-11)
Què més podem dir, després d'això? Si Déu és a favor nostre, qui se'ns posarà en contra? (Romans 8:31)
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d'amor i de seny, (2a Timoteu 1:7)
Tu, però, sigues assenyat en tot, suporta les dificultats, fes obra d'evangelista, compleix bé el teu servei। (2a Timoteu 4:5)
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l'ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes, segurs que rebreu del Senyor la recompensa de l'herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist. (Colossens 3:23-24)
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòrdia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajude। (hebreus 4,16 )
No feu res per rivalitat ni per presumpció। Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. (Filipencs 2,3)
... perquè el Regne de Déu no és pas cosa de paraules, sinó de fets। (1 corintis 4,20)
“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’aconsellaré i mantindré els meus ulls damunt teu। (salms 32,8)
Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demane a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada। (Jaume 1,5)
Com a fills obedients, no us emmotlleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància, sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta, (Pere 14-15)
El principi de la saviesa és el respecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen। La seua lloança subsisteix per sempre més. (Salms 110:10)
Encomana al Senyor el teu camí, confia’t a ell, i ell obrarà: (Salms 37:5)
He buscat el Senyor i m’ha escoltat, i m’ha deslliurat de tots els meus temors। (Salms 34:4)
El Senyor és a prop dels cors contristats, i salva els afligits d’esperit। (Salms 34:18)
El Senyor és la meua llum i la meua salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meua vida: de qui m’haig d’espantar? (Salms 27:1)
El Senyor és la meua roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’empare, escut i defensa salvadora, el meu refugi। (Salms 18:2)
Posats,doncs, a fer el bé, no ens desanimem, que al seu temps collirem, si no defallim। (Gàlates 6:9 )
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames, (Isaïes 43:2)
El Senyor et guiarà sempre, en terrenys secs saciarà la teua ànima i enfortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca। (Isaïes 58:11)
Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes. (Jeremies 33:3)
...canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodigiosos! Glorieu-vos en el seu sant nom; exulte el cor dels qui cerquen el Senyor! (1r Cròniques 16,9-10)
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzes en el teu enteniment। En tot el que emprengues, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins. (Proverbis 3:5-6)
El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva। Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant. (Sofonies 3:17)
No amb la força, no amb el poder, sinó amb l'Esperit del Senyor। (Zacaries 4:6b)
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d'acord amb la seua voluntat, ens escolta। (1 Joan 5:14)
...descarregueu damunt d'ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocupa de vosaltres। (1a Pere 5:7)
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments। Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res. (Joan 15:5)
Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa: "perquè tot et vaja bé i tingues una llarga vida a la terra।" (Efesis 6:2-3)
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l'energia de la seu a força। Revestiu-vos amb tota l'armadura de Déu per poder resistir contra l'astúcia del diable. (Efesis 6:10-11)
Què més podem dir, després d'això? Si Déu és a favor nostre, qui se'ns posarà en contra? (Romans 8:31)
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d'amor i de seny, (2a Timoteu 1:7)
Tu, però, sigues assenyat en tot, suporta les dificultats, fes obra d'evangelista, compleix bé el teu servei। (2a Timoteu 4:5)
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l'ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes, segurs que rebreu del Senyor la recompensa de l'herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist. (Colossens 3:23-24)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
